Jo a diferència de molts nadons sí tinc records del meu naixement.

Vaig néixer a la clínica Quirón de Barcelona el dia 27 de novembre de 2009 a les 12:05 del matí. Exactament un dia després del previst pel Dr. Otto Valdés, el ginecòleg de la mama. La tarda anterior al dia del meu naixement després de la visita al doctor, el papa i la mama em van portar al cinema, a una d'aquelles sala multicine que hi ha al centre comercial Heron City, vam veure "El imaginario del dr. Parnassus", ens vam cruspir unes crispetes i vam acabar sopant unes hamburgueses morunes i un bikini al frankfurt Vallès del Carrer del Mar de Badalona.

Aquella nit ni jo ni la mare vam poder dormir, que si una dutxeta d'aigua calenta, que si uns exercicis amb la fitball i el papa ronca que te roncaràs. Fins que ben tocades les quatre de la matinada les contraccions començaren a succeir-se més freqüentment i de forma més dolorosa.

En cap moment no recordo en els meus pares ni descontrol, ni nerviosisme, s'imposà en el meu naixement la paciència i la lògica que tan promulgaren les llevadores en les sessions prepart.

A les 06:00 del matí entràvem d'urgències tots tres, jo encara anava dintre de la mami que patia fortes contraccions. La ginecòloga de guàrdia confirmà que jo estava de camí i a les 07:30 ens baixaven a paritoris, quina fila feien la mama i el papa vestits de blau i amb casquet.

Les hores anaven passant i el cos de la mama s'anava preparant per donar-me a llum, les infermeres entraven i sortien, la Pepi que ens explicava la vida i miracles de les seves dues filles, la Mari Fe que fou la comadrona amb un posat seriós anava valorant la situació i entre tant el papa i la mama petant la xerradeta que ja li havien posat l'epidural.

Cap a les 11:30 aproximadament arribà el Dr. Otto. Preparà un munt d'eines sobre una taula, tot tipus de tisores i ferros que després no va fer servir.

La mama anava fent força mentre el papa, la Mari Fe i el Otto l'animaven, calgué una ventoseta per l'últim esforç però de seguida estava a sobre de la mamà, si m'haguéssiu vist tota morada i plena de líquid amniòtic, mentre el papa s'encarregava de tallar el cordó umbilical.

Començava una nova etapa per a mí. Des d'aquest precís instant havia de començar a menjar i respirar per mi mateixa. I tantes coses que hauré de fer per mi mateixa...