Recónec que el primer bany va ser tot un drama. Allà estaven el papa, la mama i el tiet Raúl. Per aquell lavabo érem multitud.

Que si ara prenc la temperatura de l'aigua amb un termòmetre amb forma de peix,

Que si ara fico el colze per comprovar el mateix,

Que s'esquitxa tot a l'omplir la banyereta amb el telèfon de la dutxa,

Com no havia de plorar en veure tants nervis,

Passat l'ensurt inicial recònec que a l'aigua s'estava bé, estirada en una mena de tumbona i amb els pares enfeinats amb l'esponja, frota que frotaràs o llançant-me aigua mentre el tiet feia el reportatge gràfic igual que si fos una gran estrella.

Per fastidiar una mica surto plorant a les fotos però quin goig després, neta, amb una capa d'oli i pentinada amb cresta, que simpàtic el tiet Raúl!!!.

El cert és que ara ja no ploro, fins i tot quan arriba l'hora del massatge se m'escapa el somriure. I que feliços que es veuen els papas fent tot el ritual.