PASARÁN MUCHOS AÑOS, PASARÁN MUCHOS MÁS... Y QUE YO PUEDA ESTAR A TU LADO

 Passa el temps!!!!

HACE UN AÑO COMENCE A GATEAR

 

PRONTO HARÁ MEDIO QUE CAMINO

Ha passat temps des de l'última entrada al blog però és que sóc una noia molt enfeinada. Tot just començo a agafar objectes amb les mans, els colors llampants em porten boja, fins i tot la meva tieta Lia, sí tinc una tieta que es diu com jo, em va regalar un llibre, i clar, vinga passar pàgines endavant i enrere, així que estic ben entretinguda.

Però el vídeo de la primera papilla no pot faltar en aquest diariblog. Sóc una amant, com es pot comprovar per les meves galtones, de la papilla de fruites però les verdures ara que començo a menjar-les són horribles.

COSTA BRAVA 2010

Davant la impossibilitat de trobar algú que tingués cura de kenoki els papas s’han decantat per uns dies de santes vacances a la Costa Brava.

Les previsions meteorològiques no eren gaire esperançadores sort del desencert dels satèl·lits i els interpretadors de les isòbares perquè gràcies a ell estem gaudint d’uns dies solejats dels que fan que m’oblidi de la vitamina D en gotes i escalfen l’ànima.

Estem allotjats en la Masia Comangau en les afores de Begur en una habitació tan gran que entraria un elefant, a mi m’han instal·lat un bressol d’aquells de viatge sense matalàs, kenoki dorm en la estoreta d’entrada i el papa i la mama desaprofiten la meitat del llit de matrimoni, una televisió de pantalla plana, un equip de música amb un CD de Sabina acústico oblidat, possiblement pels anteriors hostes, i tot tipus de  comoditats.

Els esmorzars estan dintre del preu i consisteixen en un buffette variat encara que ningú ho diria veiem al papa dedicar-se quasi monogràficament a la ingesta de pernil salat. Em fa gràcia escoltar als papas enraonar sobre els “cuchitrils” descoberts, coneguts i habitats abans del meu naixement, no sé si creure’ls veiem la Masia Comangau.

Reconec que Begur per Setmana Santa és un lloc tranquil que convida a que les rodes del meu cotxet es moguin més lentament, el papa i la mama no es separen de mi en tot el dia, han aparcat les obligacions, riuen a tota hora, fan i en fan fer postures per a la foto o el vídeo i la màxima responsabilitat consisteix en buscar l’oficina de turisme i descobrir quatre coses sobre els indians i buscar un restaurant per “fartar”: arrosos, gambes i llagostins, tabules,... Que contents que se’ls veu, semblen nuvis.

Avui hem estat a Pals, ja podeu imaginar la de vegades que he sortit i entrat en el maxicosi per ser retratada en un poble amb tant d’encanteri. El conjunt gòtic està molt ben conservat i restaurat, hem visitat l’església i la torre de l’homenatge, ens hem retratat als carrerons i els murets... Com sempre el papa ha aprofitat la meva hora del jale per fer la cerveseta, que hi farem si està de vacances, kenoki ha pixat en pedres que daten de molts segles enrere i la mama s’ha comprat unes arracades... Cada loco con su tema- diuen.

Entre ahir i avui també hem visitat les platges de Begur: Sa Tuna i Sa Riera ambdues són cales de gran bellesa llàstima de no tenir banyadors i de la tramuntana que bufa de tant en tant però intensament cosa que ens posa una i altra vegada la pell de gallina sobretot al papa que es fa el fort amb la samarreta de màniga curta.

Hem trobat aprop de casa un lloc de relaxació, imagina avui sortíem de l’hotel a dos de deu del matí, un lloc de bellesa paisatgística, sovint ens aturem en miradors des d’on es divisen els Pirineus blancs a una banda, les illes medes i el cap de creus a una altra i el verd primaveral de hectàrees i hectàrees de conreus per tot arreu, un lloc de bellesa monumental doncs hem tingut cases indianes a Begur, hem regressat fins al gòtic en Pals i demà i demà passat retrocediren fins a l’edat mitja quan visitem Peratallada i Besalú i un lloc on menjar de gust només cal mirar les galtes rosades pròpies i dels pares.

I encara ens queda Peratallada, Palamós i Besalú.

De penes i rutines ni us parlaré en aquest blog.

SEVILLA

Sevilla tiene un color especiaaal, 

sevilla sigue teniendo su duende

me sigue oliendo a azahaaa...

Si no hi ha música, ni vídeo és cosa del papi que s'encarrega d'aquestes coses,

però jo no puc esperar més per explicar el meu primer viatge a Sevilla.

Aprofitant el permís per paternitat del papa vam volar a la capital andalusa,

sí, sí VOLAR!!!, tot i que del vol no recordo gaire 

mira que no volia perdre'm ni un detall però quan em posen la teta caic fulminada.

Un cop allà ens hem afartat,

ens hem afartat de tapes, (Uhm!!! Que rica la llet aquests dies!!!)

ens hem afartat de caminar, (em fet passejos molt macos i molt divertits!!!).

un dia ens vam afartar de pluja i quasi sempre de fred!!!,

però ni les temperatures, ni l'aigua han pogut amb nosaltres,

El papa que ja vol fer d'home adult va llogar una habitació a un 3 estrelles,

i volia un de 4 però això ja hagués estat massa, passar dels xinxes de Sicília a tenir llençols nets.

Cada cert temps anaven fent parades tècniques a boxes per la logística pròpia de la meva edat,

canvi de bolquer, neteja ràpida, lactància,

a cada parada el papa prenia d'una a dos cerveses no vegis si aprofitava.

El més maco de recordar seria la pujada a la Giralda que es realitza per rampes,

potser feta a consciència perquè tothom inclosos els cotxets de nadons accedisin,

o veure ploure sobre mullat al Guadalquivir des de un bar de Pescaito frito,

o l'espectacle de flamenc al museu del flamenc de Cristina Hoyos, 
fou un espectacle amb tanta força que de primeres vaig tenir una mica de por
però després era incapaç de deixar d'admirar-lo,

impressionants van ser el palau múdejar de l'Alcázar, la catedral, o el barri de Santa Cruz,

per oblidar la illa de la Cartuja on gairebé no vam detectar indicis de vida humana,

o la meva plorera en la Plaça d'Espanya.

Haig de reconèixer que ho vam passar genial, 

tot i que se m'oblidarà sempre tindré aquest diari per recordar-ho!!!

Sevilla tiene un color especiaaal, 

sevilla sigue teniendo su duende

me sigue oliendo a azahaaa...

 

 

 MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS 2010

Aquests pares que tinc no paren. Jo els dic:" UAhh, uahhh, uahh- snif, snif- UAAAAHHH" que perquè m'entengueu vol dir: "Eps, que només tinc 2 mesos i és hivern! Voleu dir que cal sortir tant?". Ni cas, no em fan ni cas!!!, Aquesta última vegada hem anat a la MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS, mentre el papa corria, la mama em passejava i l'avi em fotografiava. Sort que va fer sol!!! que em va bé per no haver de prendre tanta vitamina D, Quin mal gust fan aquelles gotes!!!.

Al final tot molt maco: El papa corrents tant com pot amb la cara de patiment, jo en braços de la mama envoltada d'un munt de gent desconeguda, la mama cridant vom una boja: " ÀNIMS DAVID, ÀNIMS", l'avi perdut fent de periodista, tot un show, molt familiar això sí.

 

M'haurà d'agradar l'esport perquè sinó als pares els agafarà alguna cosa, clar que veient la cara del papi després de fer 1h 30' 24'' molt, molt divertit no sembla.

RODAMÓNS

Tot i que és hivern, tot i que acabo de fer 2 mesos,

els papas aprofiten qualsevol raig de sol per fer sortides,

ja he estat 3 vegades a Castelló,

allà tinc a la família de la mama i un munt d'amics i amigues,

però és que amb un mes d'edat vaig estar a la fira de Santa Llúcia de Barcelona,

el papa m'ha portat a una calçotada al seu institut a Terrassa,

hem anat de rebaixes a la Roca del Vallès,

i l'altre dia, l'altre dia em van portar a Sitges,

que si els porta molts records,

que si es van casar allà,

que si és un lloc preciós,

i vale que la van encertar i que feia sol,

però fer-me posar per la foto...

Ja havia escoltat als avis dir que els papas són uns rodamóns

no vull saber que passarà quan arribi la primavera...

...I una novetat més d'aquí una setmana i mitja agafaré el meu primer avió,

Sí, sí per anar a Sevilla,

No, no allà no tenim família només curiositat per veure-ho 

i una molt oportuna baixa per paternitat.

No res que me toca conèixer món!!!.

LES FOTOS

Bon dia a tots i a totes,

Segur que opineu com jo en el tema de les fotos. Des de que les fotos es fan amb càmeres digitals i no s'han de pagar revelats el món s'ha omplert de paparazzis. 'Es o no és?, els primers els meus pares per no parlar de l'avi patern "ERASE UN HOMBRE A UNA CÁMARA PEGADO", quan ells tenien la meva edat cabien en un rodet de 36 fotos, jo,en canvi, ocupo una carpeta d'un Giga en l'ordinador dels papas.

Benvinguda la tecnologia, els videos del papa o els àlbums de la mama però jo que no entenc gaire us recomano mirar el món sense mirilles digitals que facin de mitjanceres, mireu-lo directament als ulls que encara és més extraordinari i bonic.

Lia, :-)

Tot i el consell seguiré penjant fotos i vídeos per si quan sóc gran no recordo res d'aquesta  bonica etapa,  sé que les fotos són un record incomplert, ja ho sé...

Recorda posar en 'pause' la música del blog per escoltar la banda sónora del vídeo!!!

El meu primer karategi!!!

El meu primer karategi!!!

els senseis Albert Górriz i Mari Carmen Romero li van encarregar al Pare Noel que em portès un.

D'aquí quatre dies que tremoli el Cosmos!!! .

Lia.

Aquí teniu la foto de les meves primeres sabates!!!

El papa volia que fossin tipus converse però els regals no s'escullen i a més reconeix que estic moníssima amb aquestes.

Qui diu que no sé comunicar-me?

No és que no sápiga comunicar-me, és que els grans no sabeu entendre'm.

Puja-li el volum per escoltar-me bé!!!!