MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS 2010

Aquests pares que tinc no paren. Jo els dic:" UAhh, uahhh, uahh- snif, snif- UAAAAHHH" que perquè m'entengueu vol dir: "Eps, que només tinc 2 mesos i és hivern! Voleu dir que cal sortir tant?". Ni cas, no em fan ni cas!!!, Aquesta última vegada hem anat a la MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS, mentre el papa corria, la mama em passejava i l'avi em fotografiava. Sort que va fer sol!!! que em va bé per no haver de prendre tanta vitamina D, Quin mal gust fan aquelles gotes!!!.

Al final tot molt maco: El papa corrents tant com pot amb la cara de patiment, jo en braços de la mama envoltada d'un munt de gent desconeguda, la mama cridant vom una boja: " ÀNIMS DAVID, ÀNIMS", l'avi perdut fent de periodista, tot un show, molt familiar això sí.

 

M'haurà d'agradar l'esport perquè sinó als pares els agafarà alguna cosa, clar que veient la cara del papi després de fer 1h 30' 24'' molt, molt divertit no sembla.