SEVILLA

Sevilla tiene un color especiaaal, 

sevilla sigue teniendo su duende

me sigue oliendo a azahaaa...

Si no hi ha música, ni vídeo és cosa del papi que s'encarrega d'aquestes coses,

però jo no puc esperar més per explicar el meu primer viatge a Sevilla.

Aprofitant el permís per paternitat del papa vam volar a la capital andalusa,

sí, sí VOLAR!!!, tot i que del vol no recordo gaire 

mira que no volia perdre'm ni un detall però quan em posen la teta caic fulminada.

Un cop allà ens hem afartat,

ens hem afartat de tapes, (Uhm!!! Que rica la llet aquests dies!!!)

ens hem afartat de caminar, (em fet passejos molt macos i molt divertits!!!).

un dia ens vam afartar de pluja i quasi sempre de fred!!!,

però ni les temperatures, ni l'aigua han pogut amb nosaltres,

El papa que ja vol fer d'home adult va llogar una habitació a un 3 estrelles,

i volia un de 4 però això ja hagués estat massa, passar dels xinxes de Sicília a tenir llençols nets.

Cada cert temps anaven fent parades tècniques a boxes per la logística pròpia de la meva edat,

canvi de bolquer, neteja ràpida, lactància,

a cada parada el papa prenia d'una a dos cerveses no vegis si aprofitava.

El més maco de recordar seria la pujada a la Giralda que es realitza per rampes,

potser feta a consciència perquè tothom inclosos els cotxets de nadons accedisin,

o veure ploure sobre mullat al Guadalquivir des de un bar de Pescaito frito,

o l'espectacle de flamenc al museu del flamenc de Cristina Hoyos, 
fou un espectacle amb tanta força que de primeres vaig tenir una mica de por
però després era incapaç de deixar d'admirar-lo,

impressionants van ser el palau múdejar de l'Alcázar, la catedral, o el barri de Santa Cruz,

per oblidar la illa de la Cartuja on gairebé no vam detectar indicis de vida humana,

o la meva plorera en la Plaça d'Espanya.

Haig de reconèixer que ho vam passar genial, 

tot i que se m'oblidarà sempre tindré aquest diari per recordar-ho!!!

Sevilla tiene un color especiaaal, 

sevilla sigue teniendo su duende

me sigue oliendo a azahaaa...

 

 

 MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS 2010

Aquests pares que tinc no paren. Jo els dic:" UAhh, uahhh, uahh- snif, snif- UAAAAHHH" que perquè m'entengueu vol dir: "Eps, que només tinc 2 mesos i és hivern! Voleu dir que cal sortir tant?". Ni cas, no em fan ni cas!!!, Aquesta última vegada hem anat a la MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS, mentre el papa corria, la mama em passejava i l'avi em fotografiava. Sort que va fer sol!!! que em va bé per no haver de prendre tanta vitamina D, Quin mal gust fan aquelles gotes!!!.

Al final tot molt maco: El papa corrents tant com pot amb la cara de patiment, jo en braços de la mama envoltada d'un munt de gent desconeguda, la mama cridant vom una boja: " ÀNIMS DAVID, ÀNIMS", l'avi perdut fent de periodista, tot un show, molt familiar això sí.

 

M'haurà d'agradar l'esport perquè sinó als pares els agafarà alguna cosa, clar que veient la cara del papi després de fer 1h 30' 24'' molt, molt divertit no sembla.

RODAMÓNS

Tot i que és hivern, tot i que acabo de fer 2 mesos,

els papas aprofiten qualsevol raig de sol per fer sortides,

ja he estat 3 vegades a Castelló,

allà tinc a la família de la mama i un munt d'amics i amigues,

però és que amb un mes d'edat vaig estar a la fira de Santa Llúcia de Barcelona,

el papa m'ha portat a una calçotada al seu institut a Terrassa,

hem anat de rebaixes a la Roca del Vallès,

i l'altre dia, l'altre dia em van portar a Sitges,

que si els porta molts records,

que si es van casar allà,

que si és un lloc preciós,

i vale que la van encertar i que feia sol,

però fer-me posar per la foto...

Ja havia escoltat als avis dir que els papas són uns rodamóns

no vull saber que passarà quan arribi la primavera...

...I una novetat més d'aquí una setmana i mitja agafaré el meu primer avió,

Sí, sí per anar a Sevilla,

No, no allà no tenim família només curiositat per veure-ho 

i una molt oportuna baixa per paternitat.

No res que me toca conèixer món!!!.

LES FOTOS

Bon dia a tots i a totes,

Segur que opineu com jo en el tema de les fotos. Des de que les fotos es fan amb càmeres digitals i no s'han de pagar revelats el món s'ha omplert de paparazzis. 'Es o no és?, els primers els meus pares per no parlar de l'avi patern "ERASE UN HOMBRE A UNA CÁMARA PEGADO", quan ells tenien la meva edat cabien en un rodet de 36 fotos, jo,en canvi, ocupo una carpeta d'un Giga en l'ordinador dels papas.

Benvinguda la tecnologia, els videos del papa o els àlbums de la mama però jo que no entenc gaire us recomano mirar el món sense mirilles digitals que facin de mitjanceres, mireu-lo directament als ulls que encara és més extraordinari i bonic.

Lia, :-)

Tot i el consell seguiré penjant fotos i vídeos per si quan sóc gran no recordo res d'aquesta  bonica etapa,  sé que les fotos són un record incomplert, ja ho sé...

Recorda posar en 'pause' la música del blog per escoltar la banda sónora del vídeo!!!

El meu primer karategi!!!

El meu primer karategi!!!

els senseis Albert Górriz i Mari Carmen Romero li van encarregar al Pare Noel que em portès un.

D'aquí quatre dies que tremoli el Cosmos!!! .

Lia.

Aquí teniu la foto de les meves primeres sabates!!!

El papa volia que fossin tipus converse però els regals no s'escullen i a més reconeix que estic moníssima amb aquestes.

Qui diu que no sé comunicar-me?

No és que no sápiga comunicar-me, és que els grans no sabeu entendre'm.

Puja-li el volum per escoltar-me bé!!!!

 BON ANY

Aquests dies són ben curiosos,

sens dubte tenen moltes coses positives

entre d'altres tots els regalets que vaig arreplegant,

no està gens malament si tenim en compte 

que fa quatre dies m'estaven regalant cosetes per haver nascut.

Pobre el papa i la mama

que ja no en reben tants.

D'entre les coses dolentes 

o que pitjor porto

està l'anar de compres

hi han persones que no respecten les mínimes normes de circulació

em passo el temps fent slalom

la gent s'ha tornat boja o què?

on és l'esperit nadalenc?, i la pau i l'amor?

pot comprar-se amb euritos?

que algú m'ho expliqui que jo acabo d'arribar...

Bona cosa són la família i les amistats,

per aquestes dates a part de regals rebo "achuchones"

allà on vaig,

quina bona pila d'amics i amigues.

A sobre ens reunim al voltant d'una taula

farcida de menges exquisides

i clar després la llet de la mare em resulta deliciosa,

(menys mal que el papa no pot alletar perquè sinó

passaria les festes de Nadal fent zigas zagas).

Dolent és veure que aquestes dates no són felices per tothom,

més encara aquest any,

gent que enyora els que ha perdut

gent que estranya els seus éssers estimats,

gent malalta,

gent que està a l'atur...massa gent a l'atur,

famílies desestructurades com les d'alguns alumnes del papa,

és trist que no hi hagi una tregua per ells/es,

us dono un xic de la meva felicitat

i us desitjo 

Un bon any 2010 ple de bons auguris.

BON ANY 2010 A TOTS I A TOTES!!!

 Clar com que encara no puc defensar-me haig d'acceptar anar vestida de baby noel!!! el dia de Nadal.

A mi una cosa que em relaxa moltíssim és que m'agafin en braços. Que voleu que us digui, m'agrada!!!!

Una recomanació: Pitjeu el "pause" del reproductor automàtic de música perquè no interfereixi amb la banda sonora del video. El trobareu una mica més abaix a la part dreta el blog.