BON ANY

Aquests dies són ben curiosos,

sens dubte tenen moltes coses positives

entre d'altres tots els regalets que vaig arreplegant,

no està gens malament si tenim en compte 

que fa quatre dies m'estaven regalant cosetes per haver nascut.

Pobre el papa i la mama

que ja no en reben tants.

D'entre les coses dolentes 

o que pitjor porto

està l'anar de compres

hi han persones que no respecten les mínimes normes de circulació

em passo el temps fent slalom

la gent s'ha tornat boja o què?

on és l'esperit nadalenc?, i la pau i l'amor?

pot comprar-se amb euritos?

que algú m'ho expliqui que jo acabo d'arribar...

Bona cosa són la família i les amistats,

per aquestes dates a part de regals rebo "achuchones"

allà on vaig,

quina bona pila d'amics i amigues.

A sobre ens reunim al voltant d'una taula

farcida de menges exquisides

i clar després la llet de la mare em resulta deliciosa,

(menys mal que el papa no pot alletar perquè sinó

passaria les festes de Nadal fent zigas zagas).

Dolent és veure que aquestes dates no són felices per tothom,

més encara aquest any,

gent que enyora els que ha perdut

gent que estranya els seus éssers estimats,

gent malalta,

gent que està a l'atur...massa gent a l'atur,

famílies desestructurades com les d'alguns alumnes del papa,

és trist que no hi hagi una tregua per ells/es,

us dono un xic de la meva felicitat

i us desitjo 

Un bon any 2010 ple de bons auguris.

BON ANY 2010 A TOTS I A TOTES!!!

 Clar com que encara no puc defensar-me haig d'acceptar anar vestida de baby noel!!! el dia de Nadal.

A mi una cosa que em relaxa moltíssim és que m'agafin en braços. Que voleu que us digui, m'agrada!!!!

Una recomanació: Pitjeu el "pause" del reproductor automàtic de música perquè no interfereixi amb la banda sonora del video. El trobareu una mica més abaix a la part dreta el blog.

El papa seu al costat de la mama que m'alleta i llegeix en veu alta:

"escribir

para curar

en la carne abierta

en el dolor de todos

en esa muerte que mana

en mí y es la de todos

escribir

para ahuyentar la angustia que describe

sus círculos de cóndor

sobre la presa

aunque en el alma no

en el alma

la estimación del tiempo que concluye 

y es arriba

algo más que un silencio

con ojos semiabiertos

escribir

como condescendencia y como rebeldía

sin elección

sin pausa

porque se va la luz, las fuerzas

se le acaban

y el ser se va de vuelo

en las garrs de un ave

carroñera

escribir

para decir el grito

para arrancarlo

para convertirlo

para transformarlo

para desmenuzarlo 

para eliminarlo

escribir el dolor

para proyectarlo

para actuar sobre él con la palabra

escribir

para descansar

(escribir que el sol, en invierno, es hermoso)

por no llorar tan dentro

tan a escondidas

escribir

hasta la extenuación

para que se derrame el dolor contenido

desde el inicio del mundo

escribir

 para rebelarse 

sin porvecho

a pesa de la derrota ya prevista

porque no hay rebeldía que no esté justificada

ni vilencia que no sea, en el fondo,

inocente,

              escribir

con derecho al llanto

escribir para curar

escribir para guarecerse

escribir como si cerrase los ojos

par no cerrarlos

par mover la mano y seguir su curso

para sentirse viva

AÚN

para aplazar la angustia

como simulación

para guiar la mente y que no se desboque

para controlar lo controlable

escribir

como quien deja la luz encendida

y duerme de pie sobre sí mismo

para saldra las cuentas con el miedo

escribir 

para reorganizar

escribir

sin hacer concesiones

..."

Poema de Chantal Maillard "MATAR A PLATON"

No entenc res del que llegeix però sona tan bé que em relaxa i m'alegra l'àpat.

Jo encara no sé escriure però escric aquest diari,

i jo escric per veure el món des dels teus ulls.

Recónec que el primer bany va ser tot un drama. Allà estaven el papa, la mama i el tiet Raúl. Per aquell lavabo érem multitud.

Que si ara prenc la temperatura de l'aigua amb un termòmetre amb forma de peix,

Que si ara fico el colze per comprovar el mateix,

Que s'esquitxa tot a l'omplir la banyereta amb el telèfon de la dutxa,

Com no havia de plorar en veure tants nervis,

Passat l'ensurt inicial recònec que a l'aigua s'estava bé, estirada en una mena de tumbona i amb els pares enfeinats amb l'esponja, frota que frotaràs o llançant-me aigua mentre el tiet feia el reportatge gràfic igual que si fos una gran estrella.

Per fastidiar una mica surto plorant a les fotos però quin goig després, neta, amb una capa d'oli i pentinada amb cresta, que simpàtic el tiet Raúl!!!.

El cert és que ara ja no ploro, fins i tot quan arriba l'hora del massatge se m'escapa el somriure. I que feliços que es veuen els papas fent tot el ritual.

Els diaris del dia 27 de novembre de 2009:

El dia 27 de novembre de 2009 al món succeïen moltes coses entre d'altres i amb una rellevància minsa pel món però gran pel papa i la mama naixia jo.

El dia del meu naixement la cosa anava així:

- Representants de molts i molts països del món es reunien a Copenhaguen per estudiar i discutir les maneres d'aturar l'escalfament global de la terra i tot el que comporta pels animalets, les plantes i les persones. Quan sigui una mica més gran espero i desitjo que em sembli increïble que durant molts i molts anys els adults hagin anat degradant la terra de forma conscient per tal d'enriquir-se.

-  El món sencer estava immers en una crisis econòmica d'efectes devastadors, les pitjor conseqüències de la qual les estaven patint els de sempre. Mentre els governs injectaven calers de tots i totes a les empreses i als bancs, 2 de cada 10 espanyols estaven a l'atur i ningú injectava calers públics per pagar els nostres deutes.

- Els constants àtacs i insults de polítics i mitjans de comunicació i a causa d'això de gran part de la població estatal cap a la diversitat catalana provocaven un increment de la insatisfacció i del sentiment independentista a Catalunya. El progrés avançava i s'anava perdent la capacitat de diàleg.

- Es palpava una gran insatisfacció en relació a la feina dels polítics com a representants del pobles. Amb tants milions com faltaven a la caixes enregistradores era lògic.

D'altres coses més lleugeretes eren:

- Que el Barça feia un futbol de somni i en una sola temporada guanyava 5 títols i optava a un sisè.
- Que el president dels EEUU obtenia el premi Nobel a la pau mentre feia la guerra a Irak i a Afganistan.
- Que la gent deixava de rebre el senyal de televisió analògic i es consolidava l'era digital.

D'estreno

QUE EMOCIONANTS EM RESULTEN LES PRIMERES VEGADES, 

QUE BÉ ESTRENAR VIDA!!!

La primera roba de la meva vida!!!, Tota conjuntada, no hi ha res com que decideixin el pares la roba que haig de portar...

El meu primer canvi de volquer!!!, Ull papa!!! que s'em refreda el culet, culet!!.

El meu primer dinar!!!, M'ho vaig haver de treballar molt!!!

El meu primer bressol!!!. palauet de vidre a la Quirón!!!

El meu primer bany!!!, els que pitjor ho van passar van ser els papis!!!

Els meus primers ninos!!!, fan guàrdia al meu futur llitet!!!

Voleu veure a la mama uns minuts abans el meu naixement?

 Els braços del papa

Sabíeu que només sortir del cos de la mama vaig sentir molt i molt de fred. Només veure la llum recordo passar pels braços de la mare, Ui!!! quin fred que feia fora!!!!, jo em volia tornar dintre, de seguida Mari Fe, la llevadora, em va tornar a agafar hi em va portar a una estufeta on em van vestir i embolicar amb l'arrullo. No podia deixar de plorar, quanta activitat al meu voltant jo que venia de nedar en líquid amniòtic. Un cop abrigada em van passar als braços del papa. Que tens que estava!!!, com es notava que era novell. Quan després d'uns quants minuts em van agafar per passar-me al bressol va fer cara com si de sobte se'ls notès.

Jo a diferència de molts nadons sí tinc records del meu naixement.

Vaig néixer a la clínica Quirón de Barcelona el dia 27 de novembre de 2009 a les 12:05 del matí. Exactament un dia després del previst pel Dr. Otto Valdés, el ginecòleg de la mama. La tarda anterior al dia del meu naixement després de la visita al doctor, el papa i la mama em van portar al cinema, a una d'aquelles sala multicine que hi ha al centre comercial Heron City, vam veure "El imaginario del dr. Parnassus", ens vam cruspir unes crispetes i vam acabar sopant unes hamburgueses morunes i un bikini al frankfurt Vallès del Carrer del Mar de Badalona.

Aquella nit ni jo ni la mare vam poder dormir, que si una dutxeta d'aigua calenta, que si uns exercicis amb la fitball i el papa ronca que te roncaràs. Fins que ben tocades les quatre de la matinada les contraccions començaren a succeir-se més freqüentment i de forma més dolorosa.

En cap moment no recordo en els meus pares ni descontrol, ni nerviosisme, s'imposà en el meu naixement la paciència i la lògica que tan promulgaren les llevadores en les sessions prepart.

A les 06:00 del matí entràvem d'urgències tots tres, jo encara anava dintre de la mami que patia fortes contraccions. La ginecòloga de guàrdia confirmà que jo estava de camí i a les 07:30 ens baixaven a paritoris, quina fila feien la mama i el papa vestits de blau i amb casquet.

Les hores anaven passant i el cos de la mama s'anava preparant per donar-me a llum, les infermeres entraven i sortien, la Pepi que ens explicava la vida i miracles de les seves dues filles, la Mari Fe que fou la comadrona amb un posat seriós anava valorant la situació i entre tant el papa i la mama petant la xerradeta que ja li havien posat l'epidural.

Cap a les 11:30 aproximadament arribà el Dr. Otto. Preparà un munt d'eines sobre una taula, tot tipus de tisores i ferros que després no va fer servir.

La mama anava fent força mentre el papa, la Mari Fe i el Otto l'animaven, calgué una ventoseta per l'últim esforç però de seguida estava a sobre de la mamà, si m'haguéssiu vist tota morada i plena de líquid amniòtic, mentre el papa s'encarregava de tallar el cordó umbilical.

Començava una nova etapa per a mí. Des d'aquest precís instant havia de començar a menjar i respirar per mi mateixa. I tantes coses que hauré de fer per mi mateixa...