Davant la impossibilitat de trobar algú que tingués cura de kenoki els papas s’han decantat per uns dies de santes vacances a la Costa Brava.
Les previsions meteorològiques no eren gaire esperançadores sort del desencert dels satèl·lits i els interpretadors de les isòbares perquè gràcies a ell estem gaudint d’uns dies solejats dels que fan que m’oblidi de la vitamina D en gotes i escalfen l’ànima.
Estem allotjats en la Masia Comangau en les afores de Begur en una habitació tan gran que entraria un elefant, a mi m’han instal·lat un bressol d’aquells de viatge sense matalàs, kenoki dorm en la estoreta d’entrada i el papa i la mama desaprofiten la meitat del llit de matrimoni, una televisió de pantalla plana, un equip de música amb un CD de Sabina acústico oblidat, possiblement pels anteriors hostes, i tot tipus de comoditats.
Els esmorzars estan dintre del preu i consisteixen en un buffette variat encara que ningú ho diria veiem al papa dedicar-se quasi monogràficament a la ingesta de pernil salat. Em fa gràcia escoltar als papas enraonar sobre els “cuchitrils” descoberts, coneguts i habitats abans del meu naixement, no sé si creure’ls veiem la Masia Comangau.
Reconec que Begur per Setmana Santa és un lloc tranquil que convida a que les rodes del meu cotxet es moguin més lentament, el papa i la mama no es separen de mi en tot el dia, han aparcat les obligacions, riuen a tota hora, fan i en fan fer postures per a la foto o el vídeo i la màxima responsabilitat consisteix en buscar l’oficina de turisme i descobrir quatre coses sobre els indians i buscar un restaurant per “fartar”: arrosos, gambes i llagostins, tabules,... Que contents que se’ls veu, semblen nuvis.Avui hem estat a Pals, ja podeu imaginar la de vegades que he sortit i entrat en el maxicosi per ser retratada en un poble amb tant d’encanteri. El conjunt gòtic està molt ben conservat i restaurat, hem visitat l’església i la torre de l’homenatge, ens hem retratat als carrerons i els murets... Com sempre el papa ha aprofitat la meva hora del jale per fer la cerveseta, que hi farem si està de vacances, kenoki ha pixat en pedres que daten de molts segles enrere i la mama s’ha comprat unes arracades... Cada loco con su tema- diuen.
Entre ahir i avui també hem visitat les platges de Begur: Sa Tuna i Sa Riera ambdues són cales de gran bellesa llàstima de no tenir banyadors i de la tramuntana que bufa de tant en tant però intensament cosa que ens posa una i altra vegada la pell de gallina sobretot al papa que es fa el fort amb la samarreta de màniga curta.
Hem trobat aprop de casa un lloc de relaxació, imagina avui sortíem de l’hotel a dos de deu del matí, un lloc de bellesa paisatgística, sovint ens aturem en miradors des d’on es divisen els Pirineus blancs a una banda, les illes medes i el cap de creus a una altra i el verd primaveral de hectàrees i hectàrees de conreus per tot arreu, un lloc de bellesa monumental doncs hem tingut cases indianes a Begur, hem regressat fins al gòtic en Pals i demà i demà passat retrocediren fins a l’edat mitja quan visitem Peratallada i Besalú i un lloc on menjar de gust només cal mirar les galtes rosades pròpies i dels pares.
I encara ens queda Peratallada, Palamós i Besalú.
De penes i rutines ni us parlaré en aquest blog.
