Lia

PASARÁN MUCHOS AÑOS, PASARÁN MUCHOS MÁS... Y QUE YO PUEDA ESTAR A TU LADO

2011-05-01T21:03:00.000+02:00

Passa el temps!!!!

HACE UN AÑO COMENCE A GATEAR

PRONTO HARÁ MEDIO QUE CAMINO

2010-05-31T16:53:00.000+02:00

Ha passat temps des de l'última entrada al blog però és que sóc una noia molt enfeinada. Tot just començo a agafar objectes amb les mans, els colors llampants em porten boja, fins i tot la meva tieta Lia, sí tinc una tieta que es diu com jo, em va regalar un llibre, i clar, vinga passar pàgines endavant i enrere, així que estic ben entretinguda.

Però el vídeo de la primera papilla no pot faltar en aquest diariblog. Sóc una amant, com es pot comprovar per les meves galtones, de la papilla de fruites però les verdures ara que començo a menjar-les són horribles.

2010-04-01T19:57:00.001+02:00

COSTA BRAVA 2010

Davant la impossibilitat de trobar algú que tingués cura de kenoki els papas s’han decantat per uns dies de santes vacances a la Costa Brava.

Les previsions meteorològiques no eren gaire esperançadores sort del desencert dels satèl·lits i els interpretadors de les isòbares perquè gràcies a ell estem gaudint d’uns dies solejats dels que fan que m’oblidi de la vitamina D en gotes i escalfen l’ànima.

Estem allotjats en la Masia Comangau en les afores de Begur en una habitació tan gran que entraria un elefant, a mi m’han instal·lat un bressol d’aquells de viatge sense matalàs, kenoki dorm en la estoreta d’entrada i el papa i la mama desaprofiten la meitat del llit de matrimoni, una televisió de pantalla plana, un equip de música amb un CD de Sabina acústico oblidat, possiblement pels anteriors hostes, i tot tipus de comoditats.

Els esmorzars estan dintre del preu i consisteixen en un buffette variat encara que ningú ho diria veiem al papa dedicar-se quasi monogràficament a la ingesta de pernil salat. Em fa gràcia escoltar als papas enraonar sobre els “cuchitrils” descoberts, coneguts i habitats abans del meu naixement, no sé si creure’ls veiem la Masia Comangau.

Reconec que Begur per Setmana Santa és un lloc tranquil que convida a que les rodes del meu cotxet es moguin més lentament, el papa i la mama no es separen de mi en tot el dia, han aparcat les obligacions, riuen a tota hora, fan i en fan fer postures per a la foto o el vídeo i la màxima responsabilitat consisteix en buscar l’oficina de turisme i descobrir quatre coses sobre els indians i buscar un restaurant per “fartar”: arrosos, gambes i llagostins, tabules,... Que contents que se’ls veu, semblen nuvis.

Avui hem estat a Pals, ja podeu imaginar la de vegades que he sortit i entrat en el maxicosi per ser retratada en un poble amb tant d’encanteri. El conjunt gòtic està molt ben conservat i restaurat, hem visitat l’església i la torre de l’homenatge, ens hem retratat als carrerons i els murets... Com sempre el papa ha aprofitat la meva hora del jale per fer la cerveseta, que hi farem si està de vacances, kenoki ha pixat en pedres que daten de molts segles enrere i la mama s’ha comprat unes arracades... Cada loco con su tema- diuen.

Entre ahir i avui també hem visitat les platges de Begur: Sa Tuna i Sa Riera ambdues són cales de gran bellesa llàstima de no tenir banyadors i de la tramuntana que bufa de tant en tant però intensament cosa que ens posa una i altra vegada la pell de gallina sobretot al papa que es fa el fort amb la samarreta de màniga curta.

Hem trobat aprop de casa un lloc de relaxació, imagina avui sortíem de l’hotel a dos de deu del matí, un lloc de bellesa paisatgística, sovint ens aturem en miradors des d’on es divisen els Pirineus blancs a una banda, les illes medes i el cap de creus a una altra i el verd primaveral de hectàrees i hectàrees de conreus per tot arreu, un lloc de bellesa monumental doncs hem tingut cases indianes a Begur, hem regressat fins al gòtic en Pals i demà i demà passat retrocediren fins a l’edat mitja quan visitem Peratallada i Besalú i un lloc on menjar de gust només cal mirar les galtes rosades pròpies i dels pares.

I encara ens queda Peratallada, Palamós i Besalú.

De penes i rutines ni us parlaré en aquest blog.

SEVILLA

2010-03-03T15:44:00.003+01:00

Sevilla tiene un color especiaaal,

sevilla sigue teniendo su duende

me sigue oliendo a azahaaa...

Si no hi ha música, ni vídeo és cosa del papi que s'encarrega d'aquestes coses,

però jo no puc esperar més per explicar el meu primer viatge a Sevilla.

Aprofitant el permís per paternitat del papa vam volar a la capital andalusa,

sí, sí VOLAR!!!, tot i que del vol no recordo gaire

mira que no volia perdre'm ni un detall però quan em posen la teta caic fulminada.

Un cop allà ens hem afartat,

ens hem afartat de tapes, (Uhm!!! Que rica la llet aquests dies!!!)

ens hem afartat de caminar, (em fet passejos molt macos i molt divertits!!!).

un dia ens vam afartar de pluja i quasi sempre de fred!!!,

però ni les temperatures, ni l'aigua han pogut amb nosaltres,

El papa que ja vol fer d'home adult va llogar una habitació a un 3 estrelles,

i volia un de 4 però això ja hagués estat massa, passar dels xinxes de Sicília a tenir llençols nets.

Cada cert temps anaven fent parades tècniques a boxes per la logística pròpia de la meva edat,

canvi de bolquer, neteja ràpida, lactància,

a cada parada el papa prenia d'una a dos cerveses no vegis si aprofitava.

El més maco de recordar seria la pujada a la Giralda que es realitza per rampes,

potser feta a consciència perquè tothom inclosos els cotxets de nadons accedisin,

o veure ploure sobre mullat al Guadalquivir des de un bar de Pescaito frito,

o l'espectacle de flamenc al museu del flamenc de Cristina Hoyos,
fou un espectacle amb tanta força que de primeres vaig tenir una mica de por
però després era incapaç de deixar d'admirar-lo,

impressionants van ser el palau múdejar de l'Alcázar, la catedral, o el barri de Santa Cruz,

per oblidar la illa de la Cartuja on gairebé no vam detectar indicis de vida humana,

o la meva plorera en la Plaça d'Espanya.

Haig de reconèixer que ho vam passar genial,

tot i que se m'oblidarà sempre tindré aquest diari per recordar-ho!!!

Sevilla tiene un color especiaaal,

sevilla sigue teniendo su duende

me sigue oliendo a azahaaa...

2010-02-10T18:15:00.001+01:00

MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS 2010

Aquests pares que tinc no paren. Jo els dic:" UAhh, uahhh, uahh- snif, snif- UAAAAHHH" que perquè m'entengueu vol dir: "Eps, que només tinc 2 mesos i és hivern! Voleu dir que cal sortir tant?". Ni cas, no em fan ni cas!!!, Aquesta última vegada hem anat a la MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS, mentre el papa corria, la mama em passejava i l'avi em fotografiava. Sort que va fer sol!!! que em va bé per no haver de prendre tanta vitamina D, Quin mal gust fan aquelles gotes!!!.

Al final tot molt maco: El papa corrents tant com pot amb la cara de patiment, jo en braços de la mama envoltada d'un munt de gent desconeguda, la mama cridant vom una boja: " ÀNIMS DAVID, ÀNIMS", l'avi perdut fent de periodista, tot un show, molt familiar això sí.

M'haurà d'agradar l'esport perquè sinó als pares els agafarà alguna cosa, clar que veient la cara del papi després de fer 1h 30' 24'' molt, molt divertit no sembla.

2010-02-01T18:04:00.001+01:00

RODAMÓNS

Tot i que és hivern, tot i que acabo de fer 2 mesos,

els papas aprofiten qualsevol raig de sol per fer sortides,

ja he estat 3 vegades a Castelló,

allà tinc a la família de la mama i un munt d'amics i amigues,

però és que amb un mes d'edat vaig estar a la fira de Santa Llúcia de Barcelona,

el papa m'ha portat a una calçotada al seu institut a Terrassa,

hem anat de rebaixes a la Roca del Vallès,

i l'altre dia, l'altre dia em van portar a Sitges,

que si els porta molts records,

que si es van casar allà,

que si és un lloc preciós,

i vale que la van encertar i que feia sol,

però fer-me posar per la foto...

Ja havia escoltat als avis dir que els papas són uns rodamóns

no vull saber que passarà quan arribi la primavera...

...I una novetat més d'aquí una setmana i mitja agafaré el meu primer avió,

Sí, sí per anar a Sevilla,

No, no allà no tenim família només curiositat per veure-ho

i una molt oportuna baixa per paternitat.

No res que me toca conèixer món!!!.

LES FOTOS

2010-01-22T10:29:00.001+01:00

Bon dia a tots i a totes,

Segur que opineu com jo en el tema de les fotos. Des de que les fotos es fan amb càmeres digitals i no s'han de pagar revelats el món s'ha omplert de paparazzis. 'Es o no és?, els primers els meus pares per no parlar de l'avi patern "ERASE UN HOMBRE A UNA CÁMARA PEGADO", quan ells tenien la meva edat cabien en un rodet de 36 fotos, jo,en canvi, ocupo una carpeta d'un Giga en l'ordinador dels papas.

Benvinguda la tecnologia, els videos del papa o els àlbums de la mama però jo que no entenc gaire us recomano mirar el món sense mirilles digitals que facin de mitjanceres, mireu-lo directament als ulls que encara és més extraordinari i bonic.

Lia, :-)

Tot i el consell seguiré penjant fotos i vídeos per si quan sóc gran no recordo res d'aquesta bonica etapa, sé que les fotos són un record incomplert, ja ho sé...

Recorda posar en 'pause' la música del blog per escoltar la banda sónora del vídeo!!!

El meu primer karategi!!!

2010-01-20T18:24:00.002+01:00

El meu primer karategi!!!

els senseis Albert Górriz i Mari Carmen Romero li van encarregar al Pare Noel que em portès un.

D'aquí quatre dies que tremoli el Cosmos!!! .

Lia.

2010-01-03T10:35:00.002+01:00

Aquí teniu la foto de les meves primeres sabates!!!

El papa volia que fossin tipus converse però els regals no s'escullen i a més reconeix que estic moníssima amb aquestes.

Qui diu que no sé comunicar-me?

2010-01-03T10:28:00.000+01:00

No és que no sápiga comunicar-me, és que els grans no sabeu entendre'm.

Puja-li el volum per escoltar-me bé!!!!

2009-12-31T13:12:00.004+01:00

BON ANY

Aquests dies són ben curiosos,

sens dubte tenen moltes coses positives

entre d'altres tots els regalets que vaig arreplegant,

no està gens malament si tenim en compte

que fa quatre dies m'estaven regalant cosetes per haver nascut.

Pobre el papa i la mama

que ja no en reben tants.

D'entre les coses dolentes

o que pitjor porto

està l'anar de compres

hi han persones que no respecten les mínimes normes de circulació

em passo el temps fent slalom

la gent s'ha tornat boja o què?

on és l'esperit nadalenc?, i la pau i l'amor?

pot comprar-se amb euritos?

que algú m'ho expliqui que jo acabo d'arribar...

Bona cosa són la família i les amistats,

per aquestes dates a part de regals rebo "achuchones"

allà on vaig,

quina bona pila d'amics i amigues.

A sobre ens reunim al voltant d'una taula

farcida de menges exquisides

i clar després la llet de la mare em resulta deliciosa,

(menys mal que el papa no pot alletar perquè sinó

passaria les festes de Nadal fent zigas zagas).

Dolent és veure que aquestes dates no són felices per tothom,

més encara aquest any,

gent que enyora els que ha perdut

gent que estranya els seus éssers estimats,

gent malalta,

gent que està a l'atur...massa gent a l'atur,

famílies desestructurades com les d'alguns alumnes del papa,

és trist que no hi hagi una tregua per ells/es,

us dono un xic de la meva felicitat

i us desitjo

Un bon any 2010 ple de bons auguris.

BON ANY 2010 A TOTS I A TOTES!!!

2009-12-25T10:23:00.000+01:00

Clar com que encara no puc defensar-me haig d'acceptar anar vestida de baby noel!!! el dia de Nadal.

2009-12-23T01:11:00.001+01:00

A mi una cosa que em relaxa moltíssim és que m'agafin en braços. Que voleu que us digui, m'agrada!!!!

Una recomanació: Pitjeu el "pause" del reproductor automàtic de música perquè no interfereixi amb la banda sonora del video. El trobareu una mica més abaix a la part dreta el blog.

2009-12-17T12:57:00.001+01:00

El papa seu al costat de la mama que m'alleta i llegeix en veu alta:

"escribir

para curar

en la carne abierta

en el dolor de todos

en esa muerte que mana

en mí y es la de todos

escribir

para ahuyentar la angustia que describe

sus círculos de cóndor

sobre la presa

aunque en el alma no

en el alma

la estimación del tiempo que concluye

y es arriba

algo más que un silencio

con ojos semiabiertos

escribir

como condescendencia y como rebeldía

sin elección

sin pausa

porque se va la luz, las fuerzas

se le acaban

y el ser se va de vuelo

en las garrs de un ave

carroñera

escribir

para decir el grito

para arrancarlo

para convertirlo

para transformarlo

para desmenuzarlo

para eliminarlo

escribir el dolor

para proyectarlo

para actuar sobre él con la palabra

escribir

para descansar

(escribir que el sol, en invierno, es hermoso)

por no llorar tan dentro

tan a escondidas

escribir

hasta la extenuación

para que se derrame el dolor contenido

desde el inicio del mundo

escribir

para rebelarse

sin porvecho

a pesa de la derrota ya prevista

porque no hay rebeldía que no esté justificada

ni vilencia que no sea, en el fondo,

inocente,

escribir

con derecho al llanto

escribir para curar

escribir para guarecerse

escribir como si cerrase los ojos

par no cerrarlos

par mover la mano y seguir su curso

para sentirse viva

AÚN

para aplazar la angustia

como simulación

para guiar la mente y que no se desboque

para controlar lo controlable

escribir

como quien deja la luz encendida

y duerme de pie sobre sí mismo

para saldra las cuentas con el miedo

escribir

para reorganizar

escribir

sin hacer concesiones

..."

Poema de Chantal Maillard "MATAR A PLATON"

No entenc res del que llegeix però sona tan bé que em relaxa i m'alegra l'àpat.

Jo encara no sé escriure però escric aquest diari,

i jo escric per veure el món des dels teus ulls.

2009-12-17T08:30:00.004+01:00

Recónec que el primer bany va ser tot un drama. Allà estaven el papa, la mama i el tiet Raúl. Per aquell lavabo érem multitud.

Que si ara prenc la temperatura de l'aigua amb un termòmetre amb forma de peix,

Que si ara fico el colze per comprovar el mateix,

Que s'esquitxa tot a l'omplir la banyereta amb el telèfon de la dutxa,

Com no havia de plorar en veure tants nervis,

Passat l'ensurt inicial recònec que a l'aigua s'estava bé, estirada en una mena de tumbona i amb els pares enfeinats amb l'esponja, frota que frotaràs o llançant-me aigua mentre el tiet feia el reportatge gràfic igual que si fos una gran estrella.

Per fastidiar una mica surto plorant a les fotos però quin goig després, neta, amb una capa d'oli i pentinada amb cresta, que simpàtic el tiet Raúl!!!.

El cert és que ara ja no ploro, fins i tot quan arriba l'hora del massatge se m'escapa el somriure. I que feliços que es veuen els papas fent tot el ritual.

2009-12-15T23:15:00.000+01:00

Els diaris del dia 27 de novembre de 2009:

2009-12-15T15:25:00.004+01:00

El dia 27 de novembre de 2009 al món succeïen moltes coses entre d'altres i amb una rellevància minsa pel món però gran pel papa i la mama naixia jo.

El dia del meu naixement la cosa anava així:

- Representants de molts i molts països del món es reunien a Copenhaguen per estudiar i discutir les maneres d'aturar l'escalfament global de la terra i tot el que comporta pels animalets, les plantes i les persones. Quan sigui una mica més gran espero i desitjo que em sembli increïble que durant molts i molts anys els adults hagin anat degradant la terra de forma conscient per tal d'enriquir-se.

- El món sencer estava immers en una crisis econòmica d'efectes devastadors, les pitjor conseqüències de la qual les estaven patint els de sempre. Mentre els governs injectaven calers de tots i totes a les empreses i als bancs, 2 de cada 10 espanyols estaven a l'atur i ningú injectava calers públics per pagar els nostres deutes.

- Els constants àtacs i insults de polítics i mitjans de comunicació i a causa d'això de gran part de la població estatal cap a la diversitat catalana provocaven un increment de la insatisfacció i del sentiment independentista a Catalunya. El progrés avançava i s'anava perdent la capacitat de diàleg.

- Es palpava una gran insatisfacció en relació a la feina dels polítics com a representants del pobles. Amb tants milions com faltaven a la caixes enregistradores era lògic.

D'altres coses més lleugeretes eren:

- Que el Barça feia un futbol de somni i en una sola temporada guanyava 5 títols i optava a un sisè.
- Que el president dels EEUU obtenia el premi Nobel a la pau mentre feia la guerra a Irak i a Afganistan.
- Que la gent deixava de rebre el senyal de televisió analògic i es consolidava l'era digital.

D'estreno

2009-12-14T12:10:00.001+01:00

QUE EMOCIONANTS EM RESULTEN LES PRIMERES VEGADES,

QUE BÉ ESTRENAR VIDA!!!

La primera roba de la meva vida!!!, Tota conjuntada, no hi ha res com que decideixin el pares la roba que haig de portar...

El meu primer canvi de volquer!!!, Ull papa!!! que s'em refreda el culet, culet!!.

El meu primer dinar!!!, M'ho vaig haver de treballar molt!!!

El meu primer bressol!!!. palauet de vidre a la Quirón!!!

El meu primer bany!!!, els que pitjor ho van passar van ser els papis!!!

Els meus primers ninos!!!, fan guàrdia al meu futur llitet!!!

2009-12-10T23:19:00.000+01:00

Voleu veure a la mama uns minuts abans el meu naixement?

2009-12-10T23:17:00.001+01:00

Els braços del papa

Sabíeu que només sortir del cos de la mama vaig sentir molt i molt de fred. Només veure la llum recordo passar pels braços de la mare, Ui!!! quin fred que feia fora!!!!, jo em volia tornar dintre, de seguida Mari Fe, la llevadora, em va tornar a agafar hi em va portar a una estufeta on em van vestir i embolicar amb l'arrullo. No podia deixar de plorar, quanta activitat al meu voltant jo que venia de nedar en líquid amniòtic. Un cop abrigada em van passar als braços del papa. Que tens que estava!!!, com es notava que era novell. Quan després d'uns quants minuts em van agafar per passar-me al bressol va fer cara com si de sobte se'ls notès.

2009-12-08T19:23:00.003+01:00

Jo a diferència de molts nadons sí tinc records del meu naixement.

Vaig néixer a la clínica Quirón de Barcelona el dia 27 de novembre de 2009 a les 12:05 del matí. Exactament un dia després del previst pel Dr. Otto Valdés, el ginecòleg de la mama. La tarda anterior al dia del meu naixement després de la visita al doctor, el papa i la mama em van portar al cinema, a una d'aquelles sala multicine que hi ha al centre comercial Heron City, vam veure "El imaginario del dr. Parnassus", ens vam cruspir unes crispetes i vam acabar sopant unes hamburgueses morunes i un bikini al frankfurt Vallès del Carrer del Mar de Badalona.

Aquella nit ni jo ni la mare vam poder dormir, que si una dutxeta d'aigua calenta, que si uns exercicis amb la fitball i el papa ronca que te roncaràs. Fins que ben tocades les quatre de la matinada les contraccions començaren a succeir-se més freqüentment i de forma més dolorosa.

En cap moment no recordo en els meus pares ni descontrol, ni nerviosisme, s'imposà en el meu naixement la paciència i la lògica que tan promulgaren les llevadores en les sessions prepart.

A les 06:00 del matí entràvem d'urgències tots tres, jo encara anava dintre de la mami que patia fortes contraccions. La ginecòloga de guàrdia confirmà que jo estava de camí i a les 07:30 ens baixaven a paritoris, quina fila feien la mama i el papa vestits de blau i amb casquet.

Les hores anaven passant i el cos de la mama s'anava preparant per donar-me a llum, les infermeres entraven i sortien, la Pepi que ens explicava la vida i miracles de les seves dues filles, la Mari Fe que fou la comadrona amb un posat seriós anava valorant la situació i entre tant el papa i la mama petant la xerradeta que ja li havien posat l'epidural.

Cap a les 11:30 aproximadament arribà el Dr. Otto. Preparà un munt d'eines sobre una taula, tot tipus de tisores i ferros que després no va fer servir.

La mama anava fent força mentre el papa, la Mari Fe i el Otto l'animaven, calgué una ventoseta per l'últim esforç però de seguida estava a sobre de la mamà, si m'haguéssiu vist tota morada i plena de líquid amniòtic, mentre el papa s'encarregava de tallar el cordó umbilical.

Començava una nova etapa per a mí. Des d'aquest precís instant havia de començar a menjar i respirar per mi mateixa. I tantes coses que hauré de fer per mi mateixa...